AVISO

La Guerra Sin Tregua no se actualizará nunca más. Si quieres continuar leyendo tonterías puedes entrar en Diario de un prusiano

"Ràpida teoria del porro" - Joan Fuster


Leyendo el libro "Ser Joan Fuster", que me ha encargado el profesor de valenciano para este trimestre, he visto este pequeño ensayo que me ha llamado la atención. Así que os invito a que lo leáis.

La lengua en la que está escrito es el valenciano, y puesto que algunos de vosotros posiblemente no lo entendáis, podéis pinchar AQUÍ para leer la traducción en castellano. Claro, que hay que comprender que estará sujeto a errores y que ya no podréis disfrutar del auténtico Joan Fuster en todo su esplendor, pero más vale eso que nada.

Salu2

RÀPIDA TEORIA DEL PORRO

Confesse que mai no m'ha interessat , i no sé per què. Ho he provat cinc, deu, vint vegades, i sempre he retornat als meus tòxics subalterns, el tabac ros i el whisky. Deu ser cosa de l'edat. Però l'espectacle del porro m'apassiona. El trobe fascinant. Hi ha, per començar , el ritual de confeccionar-lo: és una operació meticulosa, que comporta calibrar la dosi de l' "herba" o el "xocolate", o la "merda", i barrejar-la amb els brins del tabac convencional, i enrotllar-lo tot amb un full de paper de fumar arcaic, d'una ja insòlita marca d'Alcoi. El resultat sol tenir un aspecte de botifarra, en el mal sentit de la paraula. Després, algú l'encén. L'iniciador fot una xamada, i de seguida posa cara d'èxtasi. És mentida, naturalment. La droga -si és droga, que ho dubte- no ha pogut produir-li un efecte tan immediat. El porro passa a la boca de l'amic del costat, que fa uns ulls decadents, d'una presumpta somnolència gloriosa. I passa a la boca següent, i a l'altra, i a l'altra... A tot estirar, el porro dura un parell de rondes. Els consumidors, si no , ho simulen. Oscil·len entre l'eufòria i la laxitud. I fa bonic.Però és evident que la droga, consumida tan modestament, no ha pogut commoure'ls. Potser un porro individual serà tota una altra cosa: el porro col·lectiu, però, és el més habitual i suscita escenes increïbles. La meua conclusió és que la droga no es l'ingredient , sinó la bava que cada consumidor aplica al cigarret, i que pro- gressa a cada xuplada. Només Déu sap quants bacils passen d'un individu a l'altre. Tot són baves: el porro només n'és l'ex- cusa. Freud, d'haver-ho presenciat, ens hauria fornit d'un més. O potser ho hauria inclòs en l'apartat de la "sexualitat oral". La porreria pobra s'acontenta amb les baves... ¡No hi tinc res en contra, alto! ¡I per molts anys!

Agost, 1979

De Notes d'un desficiós

4 comentarios:

Basseta 14 de abril de 2010, 23:30  

Gracioses reflexions. Em recorda els meus anys d'adolescent, quan em vaig iniciar fumant algun canut. Després, en Jerez de la Frontera, en la mili, el "costo" corria sense control. El problema és que m'ho va prohibir el metge.

LuKeN 15 de abril de 2010, 15:34  

Basseta: La veritat es que sí és una reflexió molt graciosa per part de Joan Fuster :-D

¡Ah! I no coneixia aquesta faceta teua d'adolescent.

Salutacions!

Basseta 15 de abril de 2010, 20:40  

Mare, mare, si jo es contara ...

LuKeN 15 de abril de 2010, 21:07  

Jajaja... em deixes ara molt intrigat =)

¡Nuevo blog!

La Guerra Sin Tregua no se actualizará nunca más. Si quieres continuar leyendo tonterías puedes entrar en Diario de un prusiano
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
ShareThis